deviatges.com

“De moment, la ciutat de Pushkar es la que mes m’ha agradat del viatge. Te un encant especial que, ni amb paraules ni amb fotos us podré explicar… Hi ha hagut molts minuts de riures, de complicitat i, també, de reflexió. Aquest poble hi convida. Esta ple de temples! De fet, vam pujar no se pas quants esgraons per arribar a un temple…sort que les vistes s’ho valien…i la gent que trobàvem pel camí també. Encantador… nomes em surten aquestes paraules. Aquí, ens vam apuntar a un sopar jueu. Amb la benedicció de la taula i tot…”

Un relat de la Laura i companyia d’unes vacances d’un mes per l’Índia a l’any 2007… comentaris, anècdotes i informacions…

i molta més informació de l’Índia a Narinant.cat

L’agost i el setembre de l’any 2008 en Xavier Blancafort va estar de viatge en cotxe per Atacama (Xile), Salta (Argentina) i Uyuni (Bolívia), i com sempre ens ho relata amb un munt de comentaris i consells:

“Tot seguit, ja als peus del Parinacota, el preciós llac de Cota-cotani i l’impressionant llac Chungara. La llegenda de la seva formació, d’origen inca, és molt bella. Explica que aquesta zona era habitada per dos pobles propers. La seva vida transcorria entre lluites i odis, un estira i arronsa de discussions i drets que, en algunes ocasions, havien acabat en lluites en que ningú hi havia sortit guanyant. En aquest ambient, el destí fa que dos joves, un príncep i una princesa de cada comunitat, es trobin i s’acabin enamorant profundament, ignorant els odis dels seus. Aquest amor és terriblement molest per a les dues tribus, que no el consentien. L’odi acumulat és tan gran que en lloc d’aprofitar-ho per deixar de barallar-se i enfrontar-se, avisen a la parella que el seu amor és impossible. Però com més intentaven separar-los, més enamorats estaven. Els núvols nocturns i la lluna ploraven amargament, també els llops de les valls properes ploraven i udolaven, al veure la situació de la parella, sent, potser, l’amagat avís dels déus als dos pobles. Xamans de tota mena i de tot arreu, fins i tot de pobles llunyans, a petició dels pares, van practicar ritus per trencar els llaços afectius, però no van aconseguir res, l’amor cada vegada era més fort. La preocupació és va convertir en pànic i els sacerdots de les dues tribus van decidir sacrificar-los per evitar que continuessin junts. Van ser assassinats en una nit fosca, en què ni la lluna en va voler ser espectadora. La mare natura no en va voler ser còmplice y es van deixar anar les seves forces, fortes pluges, amb llamps i trons van assolar durant molt de temps la regió, fins a fer desaparèixer les dues comunitats… i fent aparèixer dos bonics llacs plens de vida: el Cota-Cotani i el Chungara, on els dos enamorats s’hi passegen en petites canoes o caminen plegats a les seves ribes. La deessa natura, encara no prou contenta amb això, encara va fer un últim homenatge a la parella fent que, al lloc on van ser enterrats príncep i princesa naixessin dos bells volcans: El Parinacota i el Pomerame…”

i molta més informació de Xile o Argentina a Narinant.cat